Això ja podem dir que és una REALITAT. Després d'uns quants anys com a mínim s'ha aconseguit que sigui obligatori mirar-se i estudiar-se el parc d'edificis existents (que no és poc).
En articles anteriors vaig dedicar uns quants articles a definir el que s'entén com a
Certificació energètica i analitzar les eines i entitats privades que oferien aquest servei, ara ben bé no ens trobem en cap d'aquestes situacions. Aquest RD es base en la normativa actual vigent
CTE la qual en base el seu
DB-HE estableix la Certificació Energètica obligatòria per edificis d'obra nova.
Com sempre dic: "millor alguna actuació que res", però falta rigor en aquesta normativa, ja que els professionals ni els promotors ni els usuaris finals estan conscienciats de la importància que té tot plegat, i per aquest motiu actualment ens trobem amb un gran numero de professionals que realitzen aquesta certificació per tal d'omplir paper sense cap més plantejament darrera de tot l'estudi, i aquests estudis són iguals de vàlids que els realitzats per professionals conscienciats de quin és l'objectiu final: reducció de la demanda.
Deixant aquesta crítica a part (formaria part d'un altre article sencer), la qüestió és que en el CTE el que faltava era dictaminar com realitzar les certificacions dels edificis ja existents. A França ja fa temps que és obligatori i quan vas a llogar/ comprar un habitatge té l'etiqueta amb la Qualificació Energètica (A,B,C,D,E,F,G) nomenclatura similar a la dels electrodomèstics, amb igual finalitat, saber el que consumeix el teu edifici. El RD té aquesta missió, l'obligatorietat de la certificació energètica dels edificis existents.
